Com es reprodueixen?

El grup ja coneix molta informació sobre les tortugues, però encara ens queden dubtes per resoldre, un d'ells és la seva reproducció.

Sabem que la seva reproducció és ovípara, és a dir, que es reprodueixen a partir de la posta d'ous, però desconeixem molts altres aspectes.

La reproducció de les tortugues és sexual, l'aparell es dona entre els mesos de Maça i Juliol, i es realitza sota l'aigua. Abans de l'aparellament, el mascle, més petit que la femella, li fa la cort nedant als seu voltant i agitant potes anteriors davan la seva cara, talment com si tractés d'acariciar-la.
Ho podreu veure en el vídeo que se us mostra a continuació.

Si la femella accedeix a ser muntada, la còpula es produeix unint les closques. Després d'uns dos mesos, la femella enterrarà els ous, entre dos i vint, fora de l'aiga. Els ous poden ser depositats sota la vegetació, en nius d'altres animals o en els propis niu que elles mateixes amb les seves potes han excavat. Un fet que ens ha cridat molt l'atenció és el fet que les tortugues femelles fan pipi damunt de la terra on estan els ous perquè els altres animals sentin l'olor i no els busquin. Uns tres mesos després, neixen les cries.

Per nèixer, les tortugues foraden la closca de l'ui elles mateixes i aquesta closca serà la seva alimentació els primers dies de vida. Cal dir que les tortugues no es fan càrrec de les seves cries, és a dir, posen els ous i se'n descuiden.

Com respiren les tortugues?

Sabem que les nostres dues amigues tenen una mena de "nas", ja que hi trobem a la seva cara dos rificis que ens suggereixen que són els seu nas.
 

Per un costat, pensem que, com nosaltres i molts éssers vius, les tortugues deuen respirar per aquests dos orificis. Per aquest motiu, ens hem plantejat algunes preguntes: partint que tenen una mena de nas amb dos orificis, deuen respirar per aquests forats? I si fos de veritat fos així, significaria que tenen pulmons? O potser, com neden bastant per sota l'aigua, deuen tenir brànqueis com els peixos?

Observant atentament les nostres companyes ( les tortugues), podem assegurar que el més segur és que tinguin pulmons i no pas brànquies, ja que de tant en tant treuen el cap fora de l'aigua. Pensem que ho fan per agafar oxigen.
Tot ia així, tenim altres hiòtesis sobre com deuen aguantar tant temps sota l'aigua amb una quantitat, pensem, petita d'oxigen.

A més, observant concretament una d'elles, hem pogut apreciar que té una mena de bossa al coll que s'infla i es desinfla. Això ens porta a plantejar-nos: tindrà relació aquest moviment del coll amb l'aparell respiratori? Deus ser que utilitzen el seu coll per reguar l'entrada i la dortida de l'aire?
Aquí us deixem el link del vídeo on la nostra amiga tortuga fa aquest moviment amb els seu coll tan extrany!

 

D'altra banda, hem trobat informació que confirma les nostres sospites sobre que les tortugues tenen pulmons, però també confirma la hipòtesi que teníem sobre la possible manera alternativa de respirar:

Además de usar sus pulmones para respirar. las tortugas tambén han desarrollado formas suplementárias de respiración. Algunas espécies de tortuga acuáticas hacen pasar agua a través de sus vías nasales hasta la boca y garganta donde se extrae el oxígeno por la faringe. Esto se hace a través de la cubierta de la faringe que actúa a manera de una agalla. Algunas tortugas toman agua a través de su aberura anal donde se llenan y vacían dos sacos, lo que causa una lenta corriente que permite recoger oxígeno. Una tortuga de agua dulce de Australia tiene agallas cloacales para la respiración.

Las tortugas tambén son capaces de mantener mayores concentraciones de dióxido de carbono en lasangre que la mayoría de los animales que respiran aire y, por lo tanto, pueden usar su abastecimiento de oxígeno muy eficientemente durante un largo período de tiempo. Tanto la sangre como el tejido muscular pueden almacenar oxígeno en grandes cantidades, ayudando a que la tortuga permanezca bajo agua por largos períodos de tiempo.

Si en voleu saber més, no dubteu en consultar la pàgina d'aquesta font d'informació!

En quant a l'inflament del coll de la nostra tortuga, hem investigat i hem pogut comprovar amb orgull que no estavem mal encaminats amb la nostra hipòtesi! Aquest moviment es deu a que les tortugues bombegen l'aire que respiren amb la tràquea, ja que no ho poden fer amb el pit com per exemple nosaltres.

Per comprendre millor com s'estructura el seu aparell respiratori, us deixem aquesta imatge com a referent:

Com deu ser la tortuga per dins?

A partir de la conversa sobre la closca hem arribat a parlar i fer-nos preguntes sobre l'estructura interna de les tortugues. Així doncs, aquest punt ha provocat que ens preguntéssim..Com deu ser una tortuga per dins? Deuen tenir ossos?

Tots els membres del grup hem començat a observar de manera directa les nostres turtugues, amb l'objectiu d'extreure una cocnlusió.
Deuen tenir ossos? Deuen ser semblants a altres animals? I a nosaltres mateixos?
Això ens ha fet reflexionar que si les tortugues fan les funcions vitals i tenen òrgans com tots els éssers vius potser sí que tenen ossos, ja que ens imaginem la seva estructura interna semblant a la dels éssers humans, és a dir amb pulmons, estomac, etc.

Això ha provocat que ens qüestionéssim la nostra resposta inicial, vist que hi hem trobat semblances amb l'ésser humà. Per tant, a mesura que hem anat observant i adonant-nos que són semblants, ens la seva estructura i les seves funcions, hem arribat a la conclusió que tenen una estructura òssia com la nostra, és a dir,  ens hem imaginat una estructura amb una columna vertebral, un crani, una pelvis, etc.

Una vegada hem arribat a aquesta conclusió hem cercat informació per tal d'esbrinar la resposta correcta. Aleshores, ens hem adonat que l'estructura interna d'una tortua és quasi idèntica a la de l'ésser humà. Compartim moltes semblances amb elles.

D'una banda, les tortugues tenen una estructura orgànica igual a la nostra, ja que tenen uns òrgans, els quals són els mateixos que els nostres, amb unes funcions determinades.

Les tortugues d'aigua realitzen la funció de la digestió idèntica a la nostra (esmentada a les entrades anteriors). Per aquest motiu, hem cofirmat que la tortuga no només era semblant a nosaltres pel que fa la digestió, ja que ara ens hem assegurat que també ho és en estructura òssia.

En cocnlusió. el grup ha partit de la qüestió sobre l'estructura òssia de les tortugues, amb una resposta inicial molt diferenciada. Per això, a partir de l'observació ens hem adonat que les seves funcions són iguals a les nostres, per tant la seva estructura deu ser la mateixa.

Observació de les closques de les tortugues.

Avui, el grup ha estat observant les tortugues. Quan hem agafat el LLampec ens hem adonat que ràpidament s'ha amagat i ha posat el cap dins la closca. Això, ens ha portat a preguntar-nos sobre l'esctructura exterior de les tortuges, en concret, la seva closca.
La closca és un element característic de les tortugues, el qual les diferencia de molts éssers vius.

Com a pregunta inicial ens hem qüestionat per què aquests éssers vius deuen tenir closca. Reflexionan, hem harribat a la conclusó que les tortugues utilitzen la seva closca per protegir-se dels depredadors, però quins deuen ser els seus depredadors? I protegir-se deu ser la única funció de la closca?
Per això, els membres del grup hem començat a donar la nostra opinió, arribant tots a una cocnlusió comuna.
Creiem que la colosca de les tortugues té la finalitat de protegir-se dels perils, ja sigui dels seus depredadors o bé per adaptar-se als canvis del medi. Per aquest motiu, la conversa ens ha portat a parlar que si la tortuga utilitza la seva closca per adaptar-se al medi, deu tenir una estructura característica.

Per tant, ens hem preguntat: la seva closca deu ser dura? Ho deuen ser totes? O potser hi har diferents tipus de closca? i podria ser que la closca es trenqués? A partir d'aquestes preguntes que ens hem anat formulant hem agafat la Crispeta i el Llampec i els hi hem anat observant i tocant la seva closca. Realment, quan els hem tocat ens hem adonat que les seves closques són molt dures i rugoses. Per tant, tot el grup hem entès que és molt difícil pels depredadors menjar-se una tortuga quan es troba dins de la closca, ja que és massa dura. Alhora, tots hem coincidit en la idea inicial que totes les closques són iguals en la estructura i que era impossible que les tortugues puguin separar-se de la seva closca.

Per aquest fet, hem buscat informació sobre quants tipus de closca hi poden haver al món. Realment, ens ha sorprès molt el que hem trobat, ja que hem vist que hi ha molts tipus de closques, les quals tenen característiques, propietats i estructures molt diferents.

Segons la raça de la tortuga té una closca diferent i té unes altres funcionalitats. Per exemple, hem trobat tortugues amb una closca plana. Aquesta propietatles ajuda a moure's amb flexibilitat, rapidesa i habilitat en el medi aquàtic. A més a més, hem vist que la closca, tot i ser molt resistent, es pot trencar a causa de fenòmens com una vida poc adequada o un mal moviment. Ara bé, creix al cap de dos anys.

En conclusió, hem observat, analitzat i respòs sobre la part més caracterísctica i visual de les tortugues. Això, ens ha portat a qüestionar-nos la seva funcionalitat i característiques. Així doncs, el grup ens hem adonat que tot està relacionat i hem arribat a la conclusió que les closques de les tortugues tenen la finalitat de prtotegir contra els depredadors i adaptar-se al medi, per aquest motiu la closca és tan dura, gran i rugosa.