Conclusions

Com a última entrada, ens agradaria fer una petita conclusió i reflexió sobre aquest bloc.

Per començar, cal dir queaquest treball ha ajudat a enfortir la relació entre els membres del grup ja que hem hagut de cuidar i fer-nos càrrec d'uns nous companys, la Crispeta i el Llamec.
Els hem agut de cuidar, comprar-lis un terrari, netejar cada dos per tres l'aigua, que tinguéssin la llum solar necessària, alimentar-los, etc.

Aquest treball d'observació i investigació ens ha ajudat a conèixer a fons com son les tortugues d'aigua i les seves característiques.
S'ha de reconèixer que al comenençament teniem pocs coneixements sobre aquesta espècie, però dia a dia, hem anat descobrint coses noves ja que hem pogut observar i fer un seguiment de com vivien i anaven creixent.
A més a més, hem pogut resoldre molts dubtes que teniem sobre les tortugues d'aigua, alguns d'aquests interogants havien aparegut des de bon començament i altres han anat apareixent mentre les anavem observant, com per exemple identificar quin és el mascle i quina la famella, com respiraven, com es reproduien, etc.. 
Tot i així, estem segurs que poc a poc aniran apareixent nous interrogants, dubtes i preguntes que haurem de seguir resolent dia rere dia.

Ha sigut un treball entretingut i divertit, tot i així  requeria responsabilitat per part de tots els membres.
Creiem que és una activitat molt adequada per dur a terme a l'aula, ja que els alumnes veuen en primera persona animals com per exemple tortugues, cargols, ocells, peixos i molts d' altres.
D'aquesta manera, els alumnes poden extreure conclusions i reflexions a partir dels diferents dubtes que van sorgint, gràcies a l'observació i investigació que duen a terme amb aquests animals.

Per finalitzar el nostre bloc, us deixem amb alguns moments divertits de les nostres petites tortugues:

Com sabem si són mascle o femella?

Ja tenim resolts molts dels dubtes que al començament de tot aquest treball teniem, tot i així, al nostre grup de treball ens faltava una pregunta per resoldre sobre les tortugues:

Com identifiquem el seu sexe ?

Hem anat observant durant dies una i l'altre i hem pogut observar i suposar que el mascle te la cua més llarga i més gruixuda que la femella. A més a més, les ungles davanteres són força més llargues que les de la femella.

Un cop hem extret les nostres conclusions, hem decidit cercar a internet per comprovar si les nostres teories eren certes.
Hi han moltes teories i maneres d'identificar el sexe, però aquests són els principals indicis per identificar el sexe d'aquesta espècie: 

- Tamany de les tortugues
- Grandària de la cua
- Longitud de les ungles
- Col·loració
- Forma de la closca

Si en voleu saber més, no dubteu en clicar aquí obtenir més informació.

Com es reprodueixen?

El grup ja coneix molta informació sobre les tortugues, però encara ens queden dubtes per resoldre, un d'ells és la seva reproducció.

Sabem que la seva reproducció és ovípara, és a dir, que es reprodueixen a partir de la posta d'ous, però desconeixem molts altres aspectes.

La reproducció de les tortugues és sexual, l'aparell es dona entre els mesos de Maça i Juliol, i es realitza sota l'aigua. Abans de l'aparellament, el mascle, més petit que la femella, li fa la cort nedant als seu voltant i agitant potes anteriors davan la seva cara, talment com si tractés d'acariciar-la.
Ho podreu veure en el vídeo que se us mostra a continuació.

Si la femella accedeix a ser muntada, la còpula es produeix unint les closques. Després d'uns dos mesos, la femella enterrarà els ous, entre dos i vint, fora de l'aiga. Els ous poden ser depositats sota la vegetació, en nius d'altres animals o en els propis niu que elles mateixes amb les seves potes han excavat. Un fet que ens ha cridat molt l'atenció és el fet que les tortugues femelles fan pipi damunt de la terra on estan els ous perquè els altres animals sentin l'olor i no els busquin. Uns tres mesos després, neixen les cries.

Per nèixer, les tortugues foraden la closca de l'ui elles mateixes i aquesta closca serà la seva alimentació els primers dies de vida. Cal dir que les tortugues no es fan càrrec de les seves cries, és a dir, posen els ous i se'n descuiden.

Com respiren les tortugues?

Sabem que les nostres dues amigues tenen una mena de "nas", ja que hi trobem a la seva cara dos rificis que ens suggereixen que són els seu nas.
 

Per un costat, pensem que, com nosaltres i molts éssers vius, les tortugues deuen respirar per aquests dos orificis. Per aquest motiu, ens hem plantejat algunes preguntes: partint que tenen una mena de nas amb dos orificis, deuen respirar per aquests forats? I si fos de veritat fos així, significaria que tenen pulmons? O potser, com neden bastant per sota l'aigua, deuen tenir brànqueis com els peixos?

Observant atentament les nostres companyes ( les tortugues), podem assegurar que el més segur és que tinguin pulmons i no pas brànquies, ja que de tant en tant treuen el cap fora de l'aigua. Pensem que ho fan per agafar oxigen.
Tot ia així, tenim altres hiòtesis sobre com deuen aguantar tant temps sota l'aigua amb una quantitat, pensem, petita d'oxigen.

A més, observant concretament una d'elles, hem pogut apreciar que té una mena de bossa al coll que s'infla i es desinfla. Això ens porta a plantejar-nos: tindrà relació aquest moviment del coll amb l'aparell respiratori? Deus ser que utilitzen el seu coll per reguar l'entrada i la dortida de l'aire?
Aquí us deixem el link del vídeo on la nostra amiga tortuga fa aquest moviment amb els seu coll tan extrany!

 

D'altra banda, hem trobat informació que confirma les nostres sospites sobre que les tortugues tenen pulmons, però també confirma la hipòtesi que teníem sobre la possible manera alternativa de respirar:

Además de usar sus pulmones para respirar. las tortugas tambén han desarrollado formas suplementárias de respiración. Algunas espécies de tortuga acuáticas hacen pasar agua a través de sus vías nasales hasta la boca y garganta donde se extrae el oxígeno por la faringe. Esto se hace a través de la cubierta de la faringe que actúa a manera de una agalla. Algunas tortugas toman agua a través de su aberura anal donde se llenan y vacían dos sacos, lo que causa una lenta corriente que permite recoger oxígeno. Una tortuga de agua dulce de Australia tiene agallas cloacales para la respiración.

Las tortugas tambén son capaces de mantener mayores concentraciones de dióxido de carbono en lasangre que la mayoría de los animales que respiran aire y, por lo tanto, pueden usar su abastecimiento de oxígeno muy eficientemente durante un largo período de tiempo. Tanto la sangre como el tejido muscular pueden almacenar oxígeno en grandes cantidades, ayudando a que la tortuga permanezca bajo agua por largos períodos de tiempo.

Si en voleu saber més, no dubteu en consultar la pàgina d'aquesta font d'informació!

En quant a l'inflament del coll de la nostra tortuga, hem investigat i hem pogut comprovar amb orgull que no estavem mal encaminats amb la nostra hipòtesi! Aquest moviment es deu a que les tortugues bombegen l'aire que respiren amb la tràquea, ja que no ho poden fer amb el pit com per exemple nosaltres.

Per comprendre millor com s'estructura el seu aparell respiratori, us deixem aquesta imatge com a referent:

Com deu ser la tortuga per dins?

A partir de la conversa sobre la closca hem arribat a parlar i fer-nos preguntes sobre l'estructura interna de les tortugues. Així doncs, aquest punt ha provocat que ens preguntéssim..Com deu ser una tortuga per dins? Deuen tenir ossos?

Tots els membres del grup hem començat a observar de manera directa les nostres turtugues, amb l'objectiu d'extreure una cocnlusió.
Deuen tenir ossos? Deuen ser semblants a altres animals? I a nosaltres mateixos?
Això ens ha fet reflexionar que si les tortugues fan les funcions vitals i tenen òrgans com tots els éssers vius potser sí que tenen ossos, ja que ens imaginem la seva estructura interna semblant a la dels éssers humans, és a dir amb pulmons, estomac, etc.

Això ha provocat que ens qüestionéssim la nostra resposta inicial, vist que hi hem trobat semblances amb l'ésser humà. Per tant, a mesura que hem anat observant i adonant-nos que són semblants, ens la seva estructura i les seves funcions, hem arribat a la conclusió que tenen una estructura òssia com la nostra, és a dir,  ens hem imaginat una estructura amb una columna vertebral, un crani, una pelvis, etc.

Una vegada hem arribat a aquesta conclusió hem cercat informació per tal d'esbrinar la resposta correcta. Aleshores, ens hem adonat que l'estructura interna d'una tortua és quasi idèntica a la de l'ésser humà. Compartim moltes semblances amb elles.

D'una banda, les tortugues tenen una estructura orgànica igual a la nostra, ja que tenen uns òrgans, els quals són els mateixos que els nostres, amb unes funcions determinades.

Les tortugues d'aigua realitzen la funció de la digestió idèntica a la nostra (esmentada a les entrades anteriors). Per aquest motiu, hem cofirmat que la tortuga no només era semblant a nosaltres pel que fa la digestió, ja que ara ens hem assegurat que també ho és en estructura òssia.

En cocnlusió. el grup ha partit de la qüestió sobre l'estructura òssia de les tortugues, amb una resposta inicial molt diferenciada. Per això, a partir de l'observació ens hem adonat que les seves funcions són iguals a les nostres, per tant la seva estructura deu ser la mateixa.

Observació de les closques de les tortugues.

Avui, el grup ha estat observant les tortugues. Quan hem agafat el LLampec ens hem adonat que ràpidament s'ha amagat i ha posat el cap dins la closca. Això, ens ha portat a preguntar-nos sobre l'esctructura exterior de les tortuges, en concret, la seva closca.
La closca és un element característic de les tortugues, el qual les diferencia de molts éssers vius.

Com a pregunta inicial ens hem qüestionat per què aquests éssers vius deuen tenir closca. Reflexionan, hem harribat a la conclusó que les tortugues utilitzen la seva closca per protegir-se dels depredadors, però quins deuen ser els seus depredadors? I protegir-se deu ser la única funció de la closca?
Per això, els membres del grup hem començat a donar la nostra opinió, arribant tots a una cocnlusió comuna.
Creiem que la colosca de les tortugues té la finalitat de protegir-se dels perils, ja sigui dels seus depredadors o bé per adaptar-se als canvis del medi. Per aquest motiu, la conversa ens ha portat a parlar que si la tortuga utilitza la seva closca per adaptar-se al medi, deu tenir una estructura característica.

Per tant, ens hem preguntat: la seva closca deu ser dura? Ho deuen ser totes? O potser hi har diferents tipus de closca? i podria ser que la closca es trenqués? A partir d'aquestes preguntes que ens hem anat formulant hem agafat la Crispeta i el Llampec i els hi hem anat observant i tocant la seva closca. Realment, quan els hem tocat ens hem adonat que les seves closques són molt dures i rugoses. Per tant, tot el grup hem entès que és molt difícil pels depredadors menjar-se una tortuga quan es troba dins de la closca, ja que és massa dura. Alhora, tots hem coincidit en la idea inicial que totes les closques són iguals en la estructura i que era impossible que les tortugues puguin separar-se de la seva closca.

Per aquest fet, hem buscat informació sobre quants tipus de closca hi poden haver al món. Realment, ens ha sorprès molt el que hem trobat, ja que hem vist que hi ha molts tipus de closques, les quals tenen característiques, propietats i estructures molt diferents.

Segons la raça de la tortuga té una closca diferent i té unes altres funcionalitats. Per exemple, hem trobat tortugues amb una closca plana. Aquesta propietatles ajuda a moure's amb flexibilitat, rapidesa i habilitat en el medi aquàtic. A més a més, hem vist que la closca, tot i ser molt resistent, es pot trencar a causa de fenòmens com una vida poc adequada o un mal moviment. Ara bé, creix al cap de dos anys.

En conclusió, hem observat, analitzat i respòs sobre la part més caracterísctica i visual de les tortugues. Això, ens ha portat a qüestionar-nos la seva funcionalitat i característiques. Així doncs, el grup ens hem adonat que tot està relacionat i hem arribat a la conclusió que les closques de les tortugues tenen la finalitat de prtotegir contra els depredadors i adaptar-se al medi, per aquest motiu la closca és tan dura, gran i rugosa.

De què s’alimenten?

Avui, mentre estàvem observant què feien i com nadaven les nostres tortugues, ens hem sorprès al veure la seva reacció quan les dues han volgut menjar a l’hora. (Altres vídeos: 1, 2, 3)

Les tortugues tenen sempre un petit forat on els deixem el menjar i també tenen petits trocets a l’aigua, ja que alguns són massa durs i necessiten estovar-se.

Com heu pogut observar al vídeo, tenien força gana! La seva alimentació es basa en petits grans de cereals, peixos, altres animals aquàtics i altres productes derivats.

Mentre les miràvem, ens hem plantejat algunes hipòtesis. Què deuen menjar en el seu medi natural? Sabem que les tortugues són carnívores així que pensem que es deuen alimentar de petits insectes aquàtics i també d’alguns vegetals.

Però llavors, tenint en compte  la cadena alimentària, poden ser elles menjades també per algun altre animal? Hem estat parlant i hem arribat a la conclusió que, com que les tortugues tenen una closca molt dura, només poden ser menjar per a animals molt més grans que elles, com per exemple els taurons, les balenes...

Un cop, arribats aquest punt, ens vam plantejar com devien digerir l’aliment, devien tenir el seu aparell digestiu semblant al nostre? Com és el seu interior? Realitzen les mateixes funcions vitals que les nostres? Fa el menjar el mateix recorregut? Gracies a les observacions que hem anat realitzant, vam pensar que no serien gaire diferents a nosaltres.

Després de debatre-ho, vam buscar la informació sobre l’anatomia de les tortugues per tal de contrastar el que pensàvem. La cavitat corporal de gran grandària de les tortugues, especialment de les tortugues d'aigua, conté una gran massa intestinal necessària per digerir materials vegetals i petites criatures marines.

Dimecres passat, vam treballar l'article "Volem criar pollets" de Neus Garriga. Ho hem comparat i hem pensat que podríem realitzar una activitat: "Com deu ser l'interior de les tortugues?" Consistiria en representar plàsticament, de manera lliure i espontània, com s'imaginen que és, i més tard, cada nen explica a la resta de companys què és el que ha representat.
Tot això ajuda a crear un marc comú per a tota la classe que ens serviria de base per a la posterior observació i experimentació.

Primeres observacions

Són pocs els dies que les nostres petites amigues estan amb nosaltres, però ja estem començant a ser conscients del que necessiten per mantenir-se. Com que encara són molt petites, només els hi donem de menjar un cop al dia, concretament als matins, per a què així les nostres menudes comencin el dia amb energia!

Per tal de veure el seu procés evolutiu, les hem mesurat i pesat.
El Llampec, la tortuga més gran, fa 3,5 cm de llarg, 3,8 cm d’amplada i pesa 0,15 gr. La Crispeta, la més petita, fa 3,3 cm de llarg, 3,5 cm d’amplada i pesa 0,15 gr.

Entorn aquestes mesures ens sorgeixen diferents dubtes: quant pesaran i quant mesuraran al final d’aquest treball? Duplicaran el seu tamany d’aquí un més? El triplicaran? O només creixeran un parell de centímetres més? Pensem que serán molt més grans, ja que ara només tenen 4 mesos i són mol petitones. A partir d’aquest punt, hem arribat fer-nos més preguntes, ja que que, suposant que creixin més encara, necessitaran més espai per moure’s? Necessitaran rebre més quantitat de menjar al dia? Tot això ja ho anirem esbrinant.

Per tal que estiguin ben netes i el seu entorn sigui higiènic i agradable, els hi canviem l’aigua cada 2-3 dies (en funció de la calor que fa i segons van passant els dies, l’aigua adquireix una olor no molt agradable per nosaltres ni per les nostres estimades tortugues). Així, les nostres petites poden nedar en aigües tant transparents com les de la mateixa Riviera Maya!

                                                                             

A mesura que van passant els dies, les nostres americanes (aquestes tortugues venen ni més ni menys de Florida!) s’estan adaptant al seu nou entorn.

Cada dia que passa se les veu més actives i contentes al seu terrari, en el qual hi ha una rampeta on pugen i busquen el sol. Això ens sembla bastant curiós... Però, perquè busquen el sol? Per a què els hi deu servir? Entorn aquesta pregunta ens han sorgit més: alguns dèiem que devia ser per escalfar-se, per no tenir fred. Uns altres deduíem que podia ser per reforçar la seva anatomia i agafar més energia per moure’s, però també hem estat pensant que podria ser per adquirir un to de color diferent.

Aquestes són les hipòtesis que han sorgit entorn aquest tema. Més endavant ho anirem analitzant i  també tractarem de cercar quina és la resposta. PISTA! (al link que hi ha més a baix hi ha una de les principals raons per què ho fan). 

Aquí a baix us deixem un link amb informació sobre les nostres noves catalanes: d’on provenen, quin és el seu hàbitat, quina és la seva biologia, ect.

Per cert! Aquestes tortugues no són d’aigua en el sentit literal de la paraula… són semiacuàtiques! Què vol dir això? Al link trobareu la resposta.

http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/ARC/1r%20ESO/Vida%20a%20la%20Terra/monanimal/04_La_tortuga_mascota.pdf

Punt de partida

Hem decidit que el nostre grup partirà d’un context d’aula, és a dir, les tortugues estaran a l’aula amb els infants. Aleshores, la nostra observació serà fora del seu medi. Per aquest motiu, tindrem les tortugues fora del seu hàbitat i les estudiarem a partir d’ un hipotètic cas.

Aleshores, aquest cas hipotètic serà la conversa de dos infants que es troben jugant el joc de Àguiles i Tortugues. Aquest joc consisteix a caçar les tortugues i per a salvar-te has d'estar panxa amunt (per la closca de la tortuga). En un moment del joc l'infant que fa de tortuga es pregunta: Per què les tortugues utilitzen la closca per protegir-se?

A partir d'aquesta pregunta nosaltres partirem de la nostra observació, com si fóssim uns mestres d'una escola, i desitgem observar i estudiar les tortugues d'una manera directa i col·lectiva.

Presentació

Hola! Som el grup d'en Gerard Alarcón, Roser Espert, Verònica Guerra, Isabel Juste i Meri Linares.

Som estudiants de tercer grau d'Educació Primària a la Universitat Blanquerna i estem fent un treball de ciències experimentals sobre
l'estudi d'algún animal, el qual pugui ser treballat i observat a l'escola, dins d'una aula.

Hem creat aquest blog per fer un seguiment i donar a conèixer l'estudi, en el nostre cas, de les tortugues.
Al llarg del procés d' investigació mesurarem, pesarem, estudiarem i observarem les tortugues durant el seu dia a dia.
El nostre punt de partida consisteix en arribar a conèixer: On es troben? On viuen? De què s'alimenten? Com són? Què necessiten?..

Cada dia, gràcies al que haurem anat veient, anirem actualitzant el blog i introduint nova informació sobre aquesta espècie.